viernes, 31 de octubre de 2008

PaPa, la mirada d'anyorança...

El meu pare, aquest dimarts dia 28 d'octubre va ser el seu aniversari, va viatjar fins a terres Catalanes des de les amèriques per cel·lebrar el seu dia. Tot i que ens veiem molt poc el tenim en nosaltres dia a dia, és d'aquestes persones que no pots oblidar ni deixar d'estimar, el meu pare. Que ha mogut cel i terra per nosaltres, que mai ha perdut l'orgull i que amb valentia ha lluitat sempre per no caure...

Una abraçada de les nostres directe a la República Dominicana!!

Cada vegada que retratu algú m'omple, no deixo de pensar amb ell durant les hores que passu repassant el llapis pel full i lineant les seves formes, volent recollir tots els sentiments d'aquest algú més especial per imprimir-los a la ilustració. Passu hores dabant d'aquest pensant sense pensar-hi em historietes i enecdotes que hagim passat. És la meva manera ... M'ancanta!

2 comentarios:

Mayte dijo...

María.

Aquest retrat i la seva descripció.... tens tota la raó. I que consti que parlo amb coneixement de causa!!

Unknown dijo...

Maria,..., no se que dir, estic molt sorprès de la manera que has descrit els teus sentiments, crec que es algo molt bonic. Estic orgullòs de tu.
un petonet!!!