pintant les parets d'una habitació! que gran!
martes, 7 de septiembre de 2010
viernes, 13 de agosto de 2010
lunes, 29 de marzo de 2010
altres vides, no per això indiferents.
sábado, 20 de marzo de 2010
sábado, 27 de febrero de 2010
viernes, 26 de febrero de 2010
reproduccions Banksy
sábado, 31 de octubre de 2009
martes, 28 de julio de 2009
Proleg de la novela, cinc dits de la mà.
La meva prematura vida adulta s'inicia poc abans del fracàs de la pesseta. Paral·lelament amb el descobriment de la vida, la realitat lluny de casa com fins llavors. Seguit, la mort del meu avi, gran fiquara solemne. I poc després el sentiment d'avandó del meu pare.
Com vaig obrir aquesta etapa... no en donaré detalls, podria arribar a ser traumatic. Arrel, de'm despertà aquella mena de desig desenfrenatm del que no m'he desfet mai, a satisfer tot aquell que m'envoltava. En realitat, de satisfer-me. Recorrent persones i maneres de les que pogués adobtar i completar el meu cos buit. Rapidament vaig descobrir com trobar la manera de satisfer aquells homes que m'envoltaven. No fa ser difícil apendre a complaure adulecents reprimits. Passejava amb la cara de bona nena molt dominada que arrosegava des de ben petita, i que felisment m'hi arrepenjava. En realitat la odiava però tot i així m'acompanyava el meu dia a dia. Crec que seria el primer poder de conquista que he aprés a dominar. Mentrestant creixi en mi un dimoni de desig i passió que delia bojament per pacar, cercant el que em fes sentir més inquieta, obrint portes de pors, aquelles que havia negat tenir. Ansietat de sentir noves i diferents coses, mai en tenia proc, sempre més i més.
Manera amb la qual vaig perdre i fer un munt d'amistats. No n'estava gens satisfeta ja que això m'omplia de culpa. Trencava tots aquells lligams que em cansaven . Guanyava mirades de dones geloses que m'apunyalaven fent creixer en mi mateixa un sentitment brut i desarrelat.
Clar que malgrat tot plegat, sentia la necessitat de trobar en cada ú la calma que jo no poseia. Així doncs, com la majoria, vaig voler pensar que m'enamorava i representar el meu conte de fades. No vaig tardar gaire en adonar-me del fracas de les princesetes però vaig decidir recrear-m'hi acutuant dalt d'una ascenari que feia demostrar-me que falçament era igual que aquelles mirades geloses que tant em dolien. Creixia un sentiment inferior, un malltracte psicològic que a la vegada que em destruia em feia sentir viva.
Però m'hi vaig cansar, veia més enllà una dona lliure i estable que seria feliç per si mateixa. Una roptura guiada personalment per sentir-me poderosa altra vegada i recuperar l'energia que havia anat tapant.
Altra cop era reina de mi, odiant els contes i les nines vaig saber com deixar anar el dimoni. Tot aquell que intentés frenar-me seria ingnorat i apartat. Mica en mica crec que vaig saber com trobar una balança que possein el seu contral m'aportava la satisfacció suprema.
Com vaig obrir aquesta etapa... no en donaré detalls, podria arribar a ser traumatic. Arrel, de'm despertà aquella mena de desig desenfrenatm del que no m'he desfet mai, a satisfer tot aquell que m'envoltava. En realitat, de satisfer-me. Recorrent persones i maneres de les que pogués adobtar i completar el meu cos buit. Rapidament vaig descobrir com trobar la manera de satisfer aquells homes que m'envoltaven. No fa ser difícil apendre a complaure adulecents reprimits. Passejava amb la cara de bona nena molt dominada que arrosegava des de ben petita, i que felisment m'hi arrepenjava. En realitat la odiava però tot i així m'acompanyava el meu dia a dia. Crec que seria el primer poder de conquista que he aprés a dominar. Mentrestant creixi en mi un dimoni de desig i passió que delia bojament per pacar, cercant el que em fes sentir més inquieta, obrint portes de pors, aquelles que havia negat tenir. Ansietat de sentir noves i diferents coses, mai en tenia proc, sempre més i més.
Manera amb la qual vaig perdre i fer un munt d'amistats. No n'estava gens satisfeta ja que això m'omplia de culpa. Trencava tots aquells lligams que em cansaven . Guanyava mirades de dones geloses que m'apunyalaven fent creixer en mi mateixa un sentitment brut i desarrelat.
Clar que malgrat tot plegat, sentia la necessitat de trobar en cada ú la calma que jo no poseia. Així doncs, com la majoria, vaig voler pensar que m'enamorava i representar el meu conte de fades. No vaig tardar gaire en adonar-me del fracas de les princesetes però vaig decidir recrear-m'hi acutuant dalt d'una ascenari que feia demostrar-me que falçament era igual que aquelles mirades geloses que tant em dolien. Creixia un sentiment inferior, un malltracte psicològic que a la vegada que em destruia em feia sentir viva.
Però m'hi vaig cansar, veia més enllà una dona lliure i estable que seria feliç per si mateixa. Una roptura guiada personalment per sentir-me poderosa altra vegada i recuperar l'energia que havia anat tapant.
Altra cop era reina de mi, odiant els contes i les nines vaig saber com deixar anar el dimoni. Tot aquell que intentés frenar-me seria ingnorat i apartat. Mica en mica crec que vaig saber com trobar una balança que possein el seu contral m'aportava la satisfacció suprema.
lunes, 15 de junio de 2009
tornen les "nit d'estiu"
"Orgasme Sssilenciós..."
Per Fi s'acaba ! He tardat 6 mesos per acabar aquesta pintura, obrint les portes de la meva habitació cada ú que agafi el paper que més li convingui.. xD
és algu sinestric entre la realitat, la obseció, el plaer, l'amor (si li posem aquest nom), el pudor, la llibertat de cada ser en vers l'anel d'unió i aferrament. La dona sempre es trobarà al mateix lloc, l'home divagarà entre el misteri si hi arriba..
airam09
martes, 24 de marzo de 2009
jueves, 22 de enero de 2009
martes, 23 de diciembre de 2008
"Un record per l'avi"
L'avi de tots els que el coneixien...
L'avi,
que segueix regnant la porta de la meva infantesa des de la seva mort amb el retrat jove que reflecteix aquella saviduria i el posat tant saré que posseia fins l'ultim dia...
L'avi, al que tots hem estimat i que cap de nosaltres sap oblidar'l-ho.
"Un record per l'avi" (tal com dirà l'avia aquets dies de Nadal)
El Nadal a Sant Llorenç
Mural d'acrilic per l'esglesia de Matadepera. Els nens van realitzar les figures amb paper i les van enganxar al miral fent de tot plegat un pessebre.
La cova amb els corresponents dibuixos, l'anunciació a l'esquerra, el riu i els seus pescadors i un munt d'animals i estrelles!
2,50 x 4m aprox. Nadal 08
lunes, 24 de noviembre de 2008
Xesco Boix
sábado, 15 de noviembre de 2008
martes, 4 de noviembre de 2008
viernes, 31 de octubre de 2008
PaPa, la mirada d'anyorança...
El meu pare, aquest dimarts dia 28 d'octubre va ser el seu aniversari, va viatjar fins a terres Catalanes des de les amèriques per cel·lebrar el seu dia. Tot i que ens veiem molt poc el tenim en nosaltres dia a dia, és d'aquestes persones que no pots oblidar ni deixar d'estimar, el meu pare. Que ha mogut cel i terra per nosaltres, que mai ha perdut l'orgull i que amb valentia ha lluitat sempre per no caure...
Una abraçada de les nostres directe a la República Dominicana!!
Cada vegada que retratu algú m'omple, no deixo de pensar amb ell durant les hores que passu repassant el llapis pel full i lineant les seves formes, volent recollir tots els sentiments d'aquest algú més especial per imprimir-los a la ilustració. Passu hores dabant d'aquest pensant sense pensar-hi em historietes i enecdotes que hagim passat. És la meva manera ... M'ancanta!
Una abraçada de les nostres directe a la República Dominicana!!Cada vegada que retratu algú m'omple, no deixo de pensar amb ell durant les hores que passu repassant el llapis pel full i lineant les seves formes, volent recollir tots els sentiments d'aquest algú més especial per imprimir-los a la ilustració. Passu hores dabant d'aquest pensant sense pensar-hi em historietes i enecdotes que hagim passat. És la meva manera ... M'ancanta!
Mirada d'emoció , Pàscua 08
lunes, 20 de octubre de 2008
domingo, 28 de septiembre de 2008
endavant
Són dos dibuixos que estant fets per anar junts i a l'hora separats, és un reflex de la vida d'aquells qui em van portar al món.Ella imòbil, forta, indestructible a l'esperant... i ell lluitant sempre endavant, lluny d'ella sense voler entrar mai als sentiments que ferien caure la tela amb esperança de retrobar finalment altre cop la calma.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


















